Amb tots els ets i uts

24 d'octubre o 28 de novembre?

2010-08-30T12:39:00.007+02:00

Senyores i senyors, comença el nou curs polític! Sessió al Parlament de Catalunya, reunions de les executives dels partits, reincorporacions a la feina... Tot a punt per a una tardor decisiva en un país que necessita un canvi immediat per tal de reconduir la seva direcció i el seu nord.

Convergència i Unió és la força política que presenta un major avantatge en una cursa electoral que ja fa mesos que ha començat. Malgrat els anys de travessia del desert, la federació nacionalista té tots els números d'esdevenir guanyadora en uns comicis encara pendents de data. El 24 d'octubre i el 28 de novembre són les dues dates més probables. Montilla té la darrera paraula i s'espera que en les properes hores es faci pública aquesta darrera incògnita tripartita. Un cop se sàpiga, arrencarà oficialment la precampanya electoral.

UJ CCGG declara mort l’Estatut i considera que l’assoliment d’un estat propi és la única solució digna per Catalunya

2010-06-29T15:20:00.001+02:00

Davant la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya, Unió de Joves de les Comarques Gironines vol fer les següents consideracions:

- En primer lloc, remarquem que Unió de Joves ha defensat des de sempre l’Estatut referendat afirmativament pel poble català el 18 de juny de 2006. Aquest Estatut, malgrat no complir al màxim les nostres expectatives nacionals, permetia i significava un gran avenç quan a la nostra sobirania i autogovern. Al mateix temps, situàvem, com a model de referència, l’Estatut inicial aprovat pel Parlament de Catalunya el setembre de 2005.

- En segon lloc, manifestem que, a resultes de la sentència publicada pel Tribunal Constitucional que retalla punts fonamentals del ja prou moderat Estatut de 2006, Unió de Joves de les Comarques Gironines ens veiem obligats a declarar mort aquest Estatut, ja que el resultat que se’ns presenta no és el que el poble català, sobiranament, va decidir en referèndum.

- En tercer lloc, i com a conclusió del que s’ha exposat, Unió de Joves de les Comarques Gironines ens reafirmem en la nostra màxima aspiració nacional: l’assoliment d’un estat propi per Catalunya, en el marc d'uns Països Catalans lliures dins la Unió Europea. Considerem, per tant, que l’assoliment de l’estat propi és la única solució digna per a la nostra Nació. No es tracta només d’una via legítima i justa, sinó que, ara més que mai, del tot necessària.

- És per aquest motiu que Unió de Joves de les Comarques Gironines inicia, a partir d’avui, una campanya reivindicativa sota el lema “L’Estatut és mort. Ara, INDEPENDÈNCIA!”

Amunt, avant, visca Catalunya lliure!

Els "todòlegs" no ho saben tot

2010-02-24T15:32:00.004+01:00

Les tertúlies periodístiques, siguin de ràdio o televisió, s’han acabat convertint en un aiguabarreig entre debats d’experts i converses informals pròpies de veïns d’escala. La proliferació de les mateixes, d’altra banda, com a símbol de la pluralitat i de la proximitat del mitjà cap a l’audiència, han portat a la discussió entre els especialistes en comunicació sobre la idoneïtat de la fórmula actual, que és la participació majoritària de periodistes especialitzats que dominen -o figuren dominar- a bastament tots els temes que apareixen diàriament a la palestra dels mitjans.

Aquests professionals polivalents, anomenats també todòlegs, i que ens sorprenen diàriament pels seus amplis coneixements en totes o gairebé totes les matèries, són la fórmula més còmode, alhora que controlable, per a les diferents tertúlies periodístiques dels mitjans de comunicació, ja que sovint són col·laboradors habituals, fet que representa un mínim esforç per part dels productors a l’hora de trobar les persones adients per a tractar les qüestions d’actualitat. Sí, d'acord, aquests tertulians solen ser periodistes amb unes trajectòries professionals i amb unes dots comunicatives i d’oratòria reconegudes, però no tot s'hi val.

Caldria plantejar-se, doncs, si realment s'està fent un bon servei a l’audiència, prioritzant aquests tertulians polivalents en contra d’experts en les determinades qüestions que es plantegen a diari resseguint l’actualitat immediata. A tall d’exemple, en casos recents com la grip A, l’empadronament de Vic o el magatzem nuclear d’Ascó, les tertúlies periodístiques han prescindit molt sovint dels coneixements tècnics d’especialistes en aquests temes tan controvertits i políticament incorrectes, perdent, per tant, la oportunitat de debatre i conversar amb informacions provinents de fonts directes sobre la taula. Aquesta situació provoca, en part, un cert engany sobre la ciutadania, ja que els periodistes especialitzats molt sovint cauen en els tòpics més difosos i això perjudica a una audiència generalment poc crítica i, per tant, poc habituada a fer l’exercici posterior de recerca de les fonts més especialitzades. Els todòlegs, malgrat les aparences, no ho saben tot.

Sobre la Consulta al Baix Empordà

2010-01-26T16:48:00.002+01:00

Aquest mes de febrer tornarem a ser testimonis d’una nova tongada de la Consulta sobre la independència de Catalunya, seguint la iniciativa d’Arenys de Munt del 13 de setembre.

Si al desembre, però, només eren tres les poblacions baixempordaneses que hi van participar- Jafre, Torroella de Montgrí i Verges- de cara al 28 de febrer es preveu que la cita tingui lloc a viles com Palamós i La Bisbal, entre d’altres, i més endavant, el 25 d’abril, a Sant Feliu de Guíxols. L’anomenat “esperit d’Arenys”, per tant, continua viu, tot i que cal lamentar que el Baix Empordà sigui, de les comarques gironines, una de les menys involucrades en aquesta experiència democràtica.

Amb l’inici d’any, doncs, les plataformes ja constituïdes han reprès de nou les seves reunions i treballen a contrarellotge per tal d’aconseguir mobilitzar el màxim dels seus conciutadans. Al marge del resultat, el gran repte –i el gran èxit de les convocatòries- serà, però, el de la participació. En una societat immersa en la desafecció per tot allò que fa referència a la política, el gran esforç serà despertar l’interès per anar a votar. La fórmula radicalment democràtica que representa una consulta d’aquestes característiques s’aproxima a un model que podria engrescar la ciutadania i millorar la relació entre el poble i el poder polític.

Jo ja sóc cativista. I tu?

2010-01-25T00:03:00.003+01:00

En el moment d'escriure aquest breu apunt ja hi ha més de 660 cativistes registrats i la xifra va augmentant amb el pas de les hores. Cati... què? us preguntareu alguns. D'entrada, el nom sorprèn, però es tracta de la nova eina 2.0 ideada des de Convergència i Unió per a esdevenir el punt de trobada de tots els catalanistes, una xarxa social al servei del país al més pur estil Obama.

Gràcies a Cativistes podreu interactuar amb patriotes d'arreu del territori, adherir-vos a campanyes nacionals i sectorials, informar-vos de tot el que es cou en el món catalanista, compartir fotografies i vídeos, opinar en fòrums de debat...

Us convido a registrar-vos-hi i a participar-hi activament!

Comencem!

2010-01-24T10:32:00.006+01:00

Ahir dissabte Convergència i Unió donava el tret de sortida de la precampanya a les eleccions al Parlament. Logotip renovat, lema engrescador, spots amb gran emotivitat i una ambiciosa xarxa social -Cativistes- per a reunir tots els catalanistes. Una bona forma d'iniciar la cursa electoral, sí senyor!

"Començar il·lusiona" és el lema escollit per a aquests mesos de preparació per al canvi que Catalunya necessita. Cal unes grans dosis d'il·lusió per a poder contrarestar el desgovern del Tripartit i la desafecció política que estem patint. Ara tenim la oportunitat d'il·lusionar-nos per a poder aixecar el país i fer-lo volar més alt.

Catalunya ha de tornar a ser liderada per una força política al servei del país i de la seva gent. Convergència i Unió, per tant, ha d'agafar el relleu. El país ho necessita, el país ho reclama, el país s'ho mereix.

Així que, amics, comencem!

La Nit de Nadal

2009-12-24T15:31:00.003+01:00

Aquesta nit és la Nit de Nadal. Preparem-nos per a viure-la en companyia d'aquells que més desitjem.

La nit de Nadal

és nit d’alegria;

l’infant de Maria

és nat al Portal.

Perquè tingui son

aquesta nit santa,

sa Mare li canta:

“Non, non, la non non”.

Pastors del Portal

veniu a mirar-lo,

veniu a adorar-lo,

la nit de Nadal.

Més, ah!, si voleu

mirar ses galtetes,

veniu de puntetes

i no el desperteu.

El 7-N, tothom a Perpinyà!

2009-11-06T09:16:00.008+01:00

Demà dissabte, dia 7 de novembre, els catalans tenim una cita important a Perpinyà. Com cada any, la capital nordcatalana acull la cloenda del Correllengua, amb una manifestació a favor de la unitat nacional i lingüística dels Països Catalans. A l’edició d’enguany, a més, s’hi suma una efemèride de gran transcendència històrica, el 350è aniversari del Tractat dels Pirineus, moment en el qual es va dividir administrativament la nació, entregant-ne una part a l’estat francès. Cinquanta-set anys més tard, Felip V signava el Decret de Nova Planta. Sortosament, però, malgrat aquests fatídics episodis, la nació catalana ha sabut i ha pogut sobreviure a aquests i altres intents d’aniquilació de la nostra identitat, promoguts pel centralisme i jacobinisme dels estats espanyol i francès.

El Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir, l’Alta Cerdanya i la Fenolleda són comarques catalanes, com també ho són la Garrotxa, la Noguera, l’Anoia, la Ribera Alta o la Safor. I és que massa sovint oblidem aquesta realitat, la dels Països Catalans, i es tendeix a identificar els actuals estats amb les nacions. Greu error, que Carles Cardó, eclesiàstic, escriptor i ideòleg d’Unió Democràtica de Catalunya, ja advertia fa més de cinquanta anys quan apel·lava a la diferenciació entre l’estat i la nació, entenent i defensant aquesta darrera com l’autèntica comunitat natural de les persones i, per tant, insubornable.

En motiu d’un homenatge a Francesc Macià organitzat per l’IPECC fa unes setmanes a Prats de Molló, la gent d’aquesta vila vallespirenca demanava –exigia!- que no els oblidéssim, i recordava que sovint se senten marginats pels catalans del sud, que no som prou conscients que som part de la mateixa nació. I és ben cert que moltes vegades no tenim prou en compte que un cop passada La Jonquera continua essent Catalunya, i que allà hi viuen moltes persones que, malgrat totes les vicissituds viscudes, continuen al peu del canó, sense complexos ni pors a les pressions unificadores de l’estat francès.

Ara, doncs, tenim una bona oportunitat per demostrar als nostres compatriotes del nord que creiem en la unitat de la nació; tenim la oportunitat d’acompanyar-los fraternalment. Us animo, per tant, a participar d’aquesta festa reivindicativa que tindrà lloc el dissabte. Hi ha previstes activitats durant tot el dia, amb el colofó de la manifestació, que començarà a les quatre de la tarda a la Plaça Catalunya de Perpinyà. Anem tots junts a defensar la unitat nacional i lingüística del nostre país. Ningú més ho farà per nosaltres!

*Article publicat a El Punt (6.11.2009)

Discurs al sopar d'inici de curs d'UDC Comarques Gironines

2009-11-03T14:56:00.006+01:00

Amigues, amics,

Benvinguts, en nom d’Unió de Joves, al sopar d’inici de curs 2009-2010 d’Unió Democràtica de Catalunya a les terres gironines. Un acte en el qual ens hi apleguem militants, simpatitzants i amics d’un partit amb gairebé 80 anys d’història. Un partit, que malgrat totes les adversitats viscudes, ha sabut mantenir viva la flama d’un noble ideal: el d’una Catalunya lliure i justa.

Avui, 16 d’octubre de l’any 2009, tots els qui estem aquí reunits, provinents de diversos punts d’arreu de la nostra demarcació, revivim i ens reafirmem com a seguidors i com a relleu de tots aquells patriotes que en uns temps tant difícils, com els de la República, els de la Guerra Civil i els de la Dictadura, van tenir molt clar el paper que havia de jugar Unió Democràtica de Catalunya en la història del nostre poble.

Unió representa la llibertat, la justícia social, l’humanisme, el sentiment de país... En altres paraules: La defensa de la dignitat i del desenvolupament integral de la persona i l’assoliment de la plenitud nacional de Catalunya. Això és el que som, això és el que la gent espera de nosaltres, aquest ha de ser el nostre estendard.

Tal i com diu el lema escollit per aquest nou curs, Catalunya és l’eix de la nostra acció. El curs passat parlàvem dels valors, aquest any del país. Aquests són els nostres dos pilars fonamentals inseparables, i l’objectiu és defensar-los dia a dia en la nostra acció política, en l’acció política de la gent d’Unió.

Comencem el curs immersos encara en la greu situació de crisi. Tenim al davant el repte, el deure, la obligació, de donar-hi resposta com a persones compromeses amb la justícia social que som, d’acord amb aquells valors que inspiren el nostre ideal. Cal esmerçar tots els nostres esforços en aportar mesures constructives en aquests moments d’incertesa i cal, especialment, que ens posem al costat d’aquells que més ho necessiten.

Alhora, però, hem de ser conscients que això no ens pot fer distreure de l’altre gran pilar fonamental d’Unió: la llibertat del nostre país.

I és que en breu serem novament i per enèsima vegada, testimonis d’una intromissió de l’estat espanyol en la nostra capacitat de decisió com a poble. El TC dictarà sentència de quelcom que nosaltres ja hem decidit, de quelcom que nosaltres ja hem donat per vàlid. Unió de Joves de les comarques gironines tenim molt clara la nostra posició: no abaixarem cap. Carrasco no ho faria, nosaltres tampoc. Esperem que el partit, UDC, tampoc ho faci. La nostra dignitat col·lectiva no s’ho mereix.

Des d’Unió de Joves, com sabeu, però, volem anar més enllà. Creiem que en aquests moments d’atzucac, de camí sense sortida, cal donar una resposta contundent, sempre des del diàleg i el respecte. Sí, els joves d’Unió volem un estat propi per a la nostra nació; no ens n’amaguen i, encara menys, no ens n’avergonyim. Però no volem un estat qualsevol, sinó un estat que se sustenti amb aquells valors que ens han conformat com a país i que Unió sempre ha defensat.

M’agradaria recordar, ja per anar a acabant, unes paraules d’un dels primers congressos del nostre partit, concretament del segon, celebrat el 21 i el 22 d’octubre de l’any 1933 a Tarragona, on es va afirmar el següent, davant la qüestió nacional i el model confederal en aquells moments propugnat:

«Cal no oblidar, amb tot, que per a una solució confederalista no basta la conformitat d'un dels membres a confederar, ja que si mancava la dels altres, i sobretot la del que actualment detenta encara la nostra llibertat, no seria viable la fórmula propugnada. En aquest cas, l'única solució compatible amb la dignitat de Catalunya i l'únic mitjà de garantir el seu normal desenvolupament, seria la separació total i absoluta i tots els catalans tindrien el deure d'imposar-se els majors sacrificis per assolir-la i consolidar-la.»

Nosaltres creiem que aquest moment ha arribat, que Espanya ens està deixant molt clar que no ens vol. I és en aquest sentit que des d’Unió de Joves treballarem per tal que, el més aviat possible, Unió convingui amb nosaltres que ha arribat l’hora de treballar per un estat propi. El país no pot quedar en segon terme i l’assoliment de la llibertat de Catalunya, i de la resta de la nació, els Països Catalans, ens necessita també a tots i cadascú nosaltres, gent amb un compromís patriòtic inqüestionable.

Amunt, avant, Visca Catalunya Lliure!

Gaudiu de la trobada i que tingueu un molt bon sopar!

*Discurs de presentació del sopar d'inici de curs d'UDC Comarques Gironines (Fornells de la Selva, 16.10.2009)

Quatre notes sobre Arenys de Munt

2009-09-21T13:58:00.005+02:00

Qui ho havia de dir! Qui s'hagués imaginat mai que un petit municipi maresmenc seria capaç de liderar un esdeveniment que molts ja s'han atrevit a considerar com una fita simbòlica que marca un abans i un després de la llarga marxa de l'independentisme català. Arenys de Munt ha esdevingut, per tant, la guspira necessària per encendre la flama de l'autodeterminació del nostre poble, i com estem veient els darrers dies, aquest esperit s'estén com una taca d'oli per desenes i desenes de municipis catalans, conscients de la transcendència del moment.

Després de tot un estiu pendents de la sentència del TC espanyol, en només quinze dies Arenys va aconseguir situar-se per damunt i acaparar tot el protagonisme sobiranista. Això, doncs, no és res més que un senyal molt clar de què el que necessitem és anar per feina i deixar de preocupar-nos pel que ens diu Espanya, un estat que no ens respecta ni ens estima. No hem de perdre més el temps en pedagogies que no porten enlloc i que no fan més que desgastar-nos. Com diu la lletra d’un poema de Vicenç Albert Ballester -creador de la senyera estelada-: "No pidolem lleis noves, ni demanem clemència, volem per Catalunya només la independència". Ras i curt!

Hem de perdre la por i reafirmar-nos en el que som -un poble- i exigir el què ens pertoca: el dret de decidir lliurement el que volem ser. No serà fàcil, però. És un conflicte en el qual les dues parts lluitarem fins al final, ja que ens hi juguem molt. Cal abandonar definitivament, per tant, les mitges tintes a les quals estem acostumats per passar a posicionar-nos obertament en un o altre bàndol: unionisme o independentisme (Espanya o Catalunya). No hi ha volta de full i, per sort, poc a poc el panorama es va clarificant. En la meva modesta opinió, aquells que se situin en una posició intermitja fan -i faran-, malgrat no ho pretenguin, un mal servei al país.

Unió de Joves de les comarques gironines renova el seu executiu

2009-07-26T19:36:00.005+02:00

La intercomarcal d’Unió de Joves de les comarques gironines va celebrar el passat divendres 24 de juliol la seva assemblea ordinària d’on en va sortir el nou executiu per als propers dos anys. Els membres del nou executiu són:

- Xavi Roca, com a president

- Jordi Riera, com a vicepresident

- Jordi Zambrano, com a secretari d’organització

- Eva Miquel, com a secretària de finances

- Xavier Bofill, com a secretari de comunicació

- Anna Boada, com a secretària de relacions amb entitats

- Ezequiel Legeren, com a secretari d’activisme i campanyes

- Laura Avilés, com a secretària de política social

Els principals objectius d’Unió de Joves de les comarques gironines durant els propers dos anys, segons va manifestar el reelegit president de la territorial, Xavi Roca, seran “esdevenir referent nacionalista entre la joventut gironina, aconseguir el màxim nombre de regidors joves a les properes eleccions municipals del 2011 i augmentar la presència pública de l’entitat”.

En acabat, els assistents a l’assemblea, així com també simpatitzants i amics, van participar al tradicional sopar d’estiu que ofereix la intercomarcal a Sant Feliu de Guíxols, on es va comptar també amb la presència del secretari General d’UJ, Pep Moliné, del vicepresident d’organització d’UDC, Toni Castellà, i de la diputada al Congrés per Girona, Montse Surroca.

Bona Festa Nacional dels Països Catalans!

2009-06-24T19:58:00.008+02:00

Reprodueixo la carta que he enviat avui a la militància de la Unió de Joves de les Comarques Gironines en motiu de la Festa Nacional dels Països Catalans.

Amigues i amics,

-El 24 de juny, data en què celebrem la festivitat de Sant Joan Baptista, és també la Festa Nacional dels Països Catalans, la nostra Nació. Una festa que reivindica la unitat dels territoris de parla i cultura catalanes, una festa de l'agermanament d'una comunitat nacional que des de la Unió de Joves sempre hem defensat i defensarem. Avui és el dia en què cridem amb força aquell clam de "Tres pobles, una Nació", cant que ens uneix en una sola lluita cap a la llibertat, cap al somni que tantes generacions han somniat, i que només aconseguirem amb la unitat, la força, l’esperança, el treball i la perseverança.
-Som conscients que la tasca encomanada pels nostres predecessors no és gens fàcil. Cada poble manté una lluita a diferents velocitats. Cal tenir-ho molt clar, això, i no cometre l'error de voler el "tot o res". No podem exigir que tots estirem amb la mateixa força i amb els mateixos resultats; seria una tasca molt feixuga i amb uns resultats poc eficaços. Això no significa, però, la renuncia a la unitat d’acció per a l’alliberament nacional. Al contrari, creiem i treballem en aquesta lluita conjunta, però alhora som molt conscients que les divisions territorials de caràcter administratiu i polític en dificulten la feina.
-Des del Principat, i sense paternalismes, cal que aprofitem el despertar que el sobiranisme està tenint a casa nostra per a tirar del carro. Que les nostres forces i els resultats que se’n derivin repercuteixen en els nostres pobles germans. Només així aconseguirem que la Flama perduri encesa, i que un dia, no molt llunyà, puguem retrobar-nos a la mateixa taula, en un sol estat lliure dins aquesta Europa que estem construint. D'aquesta manera, amb la força i la unitat, aconseguirem que el somni de la llibertat esdevingui una realitat, i puguem anar pel món junts amb la bandera que ens agermana.
-M'agradaria recordar, ja per acabar, la vinculació del nostre partit amb els Països Catalans. El pare Hilari Raguer explica en el seu llibre "La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939)", que l'escriptor i intel·lectual antifranquista Raimon Galí reconeixia a Unió la seva tasca capdavantera en la defensa de la unitat dels Països Catalans. I és que ja al segon Congrés Nacional d'UDC s'afirmava que "els països catalans constitueixen una nació amb totes les característiques de tal". Això apareixia a la ponència sobre "doctrina nacionalista", presentada per Pau Romeva, Miquel Coll i Alentorn i Josep M. Font i Cabot, la mateixa ponència on, després d'afirmar la voluntat confederalista del nostre partit, es manifestava que en cas que no s'acceptés aquesta fórmula per part d'alguna de les parts a confederar, "l'única solució compatible amb la dignitat de Catalunya seria la separació total i absoluta".
-Espero i desitjo que passeu una bona Festa Nacional dels Països Catalans!!!
Xavi Roca i Bas
president de la Unió de Joves Comarques Gironines

La dansa més bella

2009-06-05T11:26:00.005+02:00

“La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan, és la mòbil, magnífica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant”. Amb aquests exultants versos comença el poeta Joan Maragall l’Elogi de la Sardana, mots de lloança a la nostra dansa nacional. Certament, una definició ben entranyable i romàntica per part d’un dels nostres grans poetes. Dansa que destil·la germanor, unió... i que sembla que podria tenir el seu origen en mil·lenàries tradicions gregues o íberes. Alhora, símbol de la lluita catalanista durant les èpoques més obscures de la nostra història recent.

Ara, però, la sardana passa per moments difícils. Els vents no li bufen a favor i està essent desplaçada per les noves generacions, que no se la fan seva tal i com correspondria a un dels símbols més emblemàtics de la nostra cultura. Malgrat tot, i això es percep especialment ara en època de bonança, el nombre d’audicions i d’aplecs sardanistes són considerables i amb una participació gens menyspreable.

Cal, doncs, que no ens faci vergonya reivindicar la nostra dansa, tradició que ens ha fet grans com a poble i una de les flames que mantenen viva la nació catalana. Encara som a temps de tornar-la al lloc que li pertany!

(Publicat a l'edició del juny de TOT Empordà)

Bona Diada de Sant Jordi!

2009-04-22T22:38:00.001+02:00

Sant Jordi duu una rosa mig desclosa

pintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d’aquesta rosa
i sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha donat gaudis i penes

i ell se l’estima fins que sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món.

J. Mª de Sagarra

Gràcies, Sanmarini!

2009-04-14T21:08:00.001+02:00

Pocs dies abans de Setmana Santa, Sant Feliu va convertir-se en un centre de pelegrinatge molt poc habitual. Dins del Teatre Municipal un jove músic, en Víctor Sanmarini, es proposava batre un rècord Guinness tocant la bateria ininterrompudament durant més de 120 hores. Alhora, volia aprofitar-ho per a recollir diners per una causa benèfica: la lluita contra el Síndrome de West. Ingredients prou llaminers que van aconseguir engrescar a multitud de persones, tant als propis ganxons, com també a desenes de curiosos, que es van apropar al Teatre per presenciar el repte.

Malgrat els bons propòsits, però, en Víctor no va poder aconseguir el que s'havia proposat. Quan portava més de 84 hores damunt la bateria, la son i el cansament van poder amb ell i va haver d’abandonar. Amb tot, lluny de caure en el desànim, el públic el va aclamar unànimament per a mostrar-li el seu suport. No havia arribat a les 120 hores, però havia commogut a tot un poble.

“El jove de la bateria”, què és tal i com ja se’l coneix, diu que ho tornarà a intentar, que no renuncia a superar el rècord. Ho faci, o no, el en Víctor ha deixat petjada entre els ganxons. La seva il·lusió, el seu esforç i la seva valentia no ha estat, no és, i no serà en va. Gràcies, Sanmarini!

(Publicat a l'edició del maig de TOT Empordà)

Un ganxó a Brussel·les

2009-04-12T21:00:00.000+02:00

El dissabte 7 de març milers de catalans, i una bona colla d'empordanesos, ens vam desplaçar fins a Brussel·les per a manifestar-nos a favor del dret a l’autodeterminació i de l’assoliment d’un estat propi per Catalunya. Al mateix temps, la convocatòria servia per a internacionalitzar el conflicte català.

Multitud de senyeres, estelades, crits i càntics a favor de la llibertat van ser la tònica general d’aquella cita a la capital belga. Cap aldarull, cap fet a lamentar, cap destrossa; simplement compromís, patriotisme i entrega, tot vestit d’una exemplar dosi de civisme. El lema de la capçalera, clar i contundent, sense ambigüitats: “Volem un estat català!”

Posteriorment, s’ha parlat molt de la xifra d’assistents, com sempre sol passar amb mobilitzacions d’aquest estil. Però la veritat és que tan se val si érem tres mil, cinc mil o deu mil. L’important és que Brussel·les va ser inundada de catalans compromesos amb un noble ideal. Gent de diverses procedències, edats, professions i ideologies, unida per la causa nacional.

Brussel·les va representar, en definitiva, l’esperit unitari dels catalans a l’hora de defensar el país. Ara cal, doncs, que aquest esperit perduri, i que es traslladi més enllà del 7 de març.

(Publicat a l'edició d'abril de TOT Empordà)

Una nova Crida

2009-03-26T13:48:00.006+01:00

Sense cap mena de dubte, Brussel·les i els DeuMil ha estat un punt d'inflexió del sobiranisme. No cal cap perspectiva de temps per a poder fer aquesta afirmació, ja que és totalment palpable que s'ha produït i s'està produïnt un fort sacseig dins l'ampli espectre sobiranista català.

Ahir, al Via Fora! Sants, un sopar tertúlia amb l'Enric Canela i en David Morgades, del Bloc Gran i també del Consell dels DeuMil, posava de manifest la voluntat d'anar més enllà del 7 de març. Les intervencions dels dos convidats, seguides per un debat molt viu i interessant moderat per en Josep Sort, van versar sobre la gran incògnita que plana sobre tots aquells que ens vam mobilitzar a l'entorn dels DeuMil: I després de Brussel·les, què? Ahir la resposta era molt clara: després de Brussel·les, INDEPENDÈNCIA!

I per a aconseguir-ho, tant l'Enric com en David van parlar de dues idees clau i íntimament relacionades entre sí. L'una, la transversalitat política, el gran repte del sobiranisme català. L'altra, aprofitar i expandir la xarxa territorial establerta a través dels DeuMil. Pel que fa a les comarques gironines, que és la part que em toca, cal dir que aquest teixit està molt ben consolidat, amb en Joan Albareda i en Pere Boix al capdavant. A banda dels debats diaris a través d'un grup de correu, en breu es farà una trobada dels delegats locals gironins per a parlar de futur.

Paral·lelament, però, hi ha dues parades i fonda. Una, l'Acte de Sobirania, previst per a l'endemà de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre el nostre Estatut, i l'altra, la Iniciativa Legislativa Popular per a demanar la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació per al 12 de setembre del 2010 promoguda per l'Associació Catalunya Estat Lliure.

Tot plegat, doncs, fa pensar en una nova Crida, ara ja amb un independentisme més consolidat i amb una notable presència tant en partits polítics, entitats, com en diferents estrats socials, segons l'estudi sobre el suport social a la independència publicat pel CES que va sortir publicat fa unes setmanes. La independència, per tant, ja no és només un somni, sinó una possibilitat cada dia més factible. Som-hi, doncs! El vent bufa al nostre favor i no podem deixar passar més temps.

Llibertat de premsa!

2009-03-23T09:52:00.000+01:00

«Mosso, no em peguis, estic treballant.»

La sequera: qui se'n recorda?

2009-03-23T09:33:00.003+01:00

Tot just fa un any la gran preocupació a casa nostra era la falta de pluges. La crisi començava a treure el nas a través d'experts i mitjans de comunicació, però ni ens imaginàvem que arribaria a les cotes en què ens trobem en l'actualitat.

Així, tothom dirigia la mirada cap al cel a l'espera del miracle de l'aigua, al mateix temps que des del Govern es gestionava la crisi amb una petició del conseller de Medi Ambient a la Moreneta perquè intercedís en la qüestió. Mesos sense ploure, embassaments cada dia més raquítics, pagesos amb problemes per regar, restriccions a les fonts... I paradoxes de la vida, un any després ens trobem amb un panorama just al contrari. S'ha acabat l'estat d'alerta.

Les precipitacions han tornat a ser protagonistes del nostre dia a dia. Pel carrer ja es demana que torni altra vegada el bon temps, que de temporals de pluja i neu ja en tenim ben bé prou. Portem uns mesos en què la Moreneta s'ha agafat amb molt d'entusiasme la petició de l'Honorable i els dies de pluja s'han convertit en la tònica habitual. Serà el canvi climàtic? Qui sap. Passem d'un extrem a l'altre i potser caldria una mica més d'equilibri. I és que al temps no hi ha qui l'entengui.

(Publicat a l'edició del març de TOT Empordà)

Baix Empordà, comarca Slow?

2009-03-22T23:06:00.009+01:00

Si volguéssim definir el Baix Empordà, podríem convenir que es tracta d'una comarca tranquil·la. Els seus paisatges, la seva història, les seves tradicions, la seva gent... presenten unes connotacions que caracteritzen la comarca per una serenitat que convida a “prendre's la vida amb filosofia”. Un pretext idoni per a esdevenir referent d'un corrent internacional nascut fa uns anys a Itàlia que propugna aquest estil de vida calmat i pausat: el Moviment Slow.

Poblacions com Begur, Pals i Palafrugell ja fa temps que han iniciat els tràmits per formar part del que, dins d'aquest moviment, s'anomenen “Slow Cities”, un model de ciutat sostenible que, basant-se en la desacceleració, pretén millorar-ne la qualitat de vida i el benestar. La priorització de zones peatonals, la promoció dels productes locals típics, del patrimoni cultural, la potenciació d'espais comunitaris, així com l'especial atenció a la contaminació acústica són alguns dels aspectes centrals en què es fixen les ciutats que s'adhereixen a la xarxa Slow.

Es tracta, en definitiva, de poder gaudir dels nostres pobles sense les presses habituals, i que això ajudi a desconnectar de les frenètiques curses contrarellotge en què s'han convertit les nostres vides.

(Publicat a l'edició del febrer de TOT Empordà)

Operació de maquillatge borbònica

2009-03-11T20:14:00.005+01:00

Comunicat de la Unió de Joves de les Comarques Gironines

La UJ de les Comarques Gironines veu en la creació de la Fundació Príncep de Girona una operació de maquillatge borbònica

La Unió de Joves de les Comarques Gironines volem fer les següents consideracions arran de la creació de la Fundació Príncep de Girona:

Rebem amb gran satisfacció la iniciativa de la Cambra, Caixa Girona, la Fundació Dalí i la Caixa de crear una fundació per a atorgar beques en recerca i investigació, amb una especial atenció a la joventut. Més encara en la situació de crisi actual, on aquests projectes són més que mai necessaris per incentivar als joves emprenedors.

A partir d'aquí, però, considerem totalment desafortunada la proposta del nom de la fundació i l'elecció del príncep Felip de Borbó com a president d'honor. Des de la Unió de Joves no veiem altra cosa que una operació de maquillatge i d'assimilació monàrquica, utilitzant aquest cop per a fer-ho una fundació amb una finalitat social indiscutible. Demanem, per tant, que es faci un seriós replantejament dels padrins de la fundació, per tal que nacionalment corresponguin amb la societat catalana i gironina.

Amunt, avant, Visca Catalunya Lliure!

Cap a Brussel·les!

2009-03-06T09:17:00.003+01:00

Queda només un dia...

http://deumil.cat

Article d'Alfons López Tena sobre la necessitat de l'estat propi

2009-02-08T17:28:00.001+01:00

Reprodueixo, pel seu interès, l'article d'opinió que publica avui a l'AVUI el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, sobre la necessitat de l'estat propi, en aquest cas per a poder decidir sobre la nostra economia. La frase final ho resumeix tot: «Sense el poder, tot és il·lusió».

És el poder, estúpid!
ALFONS LÓPEZ TENA
En els eleccions presidencials americanes de 1992 Bill Clinton li etzibà al llavors president Bush, que comptava amb els triomfs de l'esfondrament del bloc soviètic i la victòria a la guerra del Golf, "És l'economia, estúpid!". Va centrar la campanya en les mesures per combatre la recessió, guanyà, les va posar en pràctica, i tinguérem 8 anys de progrés econòmic i democràtic americà i mundial. Clinton ho va fer perquè presidia un Estat, amb el poder, les competències, i els diners per executar les seves decisions. Espanya té Estat propi, "expresión formalizada de un ordenamiento constituido por voluntad soberana de la Nación española, única e indivisible" , però Catalunya no en té, es limita a la Generalitat, "un sujeto creado, en el marco de la Constitución, por los poderes constituidos. Este sujeto no es titular de un poder soberano, exclusivo de la Nación constituida en Estado" (sentència passada del Tribunal Constitucional), amb competències subordinades: "la competencia estatutaria sólo podrá desplegarse, ejercerse o tener eficacia real en la medida que respete o no sobrepase las limitaciones establecidas o que vengan a establecerse por la legislación del Estado" (sentència futura del Tribunal Constitucional).

PERQUÈ CATALUNYA NO TÉ ESTAT PROPI, no pot decidir ni executar res sobre aeroports i ports, ni sobre connexions ferroviàries ni d'autopistes amb la xarxa europea, ni sobre subministrament hídric, elèctric i energètic, ni endeutar-se sense permís del govern espanyol, ni estendre ni ampliar les pensions i els subsidis d'atur, ni becar els estudiants, ni fer política fiscal de suport a les empreses i als treballadors. Tampoc té res a decidir ni executar sobre la solvència i liquiditat del sistema financer, ni sobre els crèdits, les hipoteques, i l'endeutament de famílies i empreses, ni sobre l'acollida i integració dels immigrants, ni les mesures de suport a les persones desvalgudes. Algunes d'aquestes competències li corresponen a la Generalitat segons la lletra morta dels Estatuts de 1979 i de 2006; enguany celebrem el 30è i 3r aniversari del seu respectiu incompliment pels governs espanyols del PSOE i del PP.

PERQUÈ CATALUNYA NO TÉ ESTAT PROPI, cada any Espanya s'emporta més de 20.000 milions d'euros dels nostres diners, més de 3.000 euros per persona i any, la diferència entre els impostos que paguem i la despesa pública que en rebem. Si l'Estat dels espanyols no s'endugués els nostres diners, cada família de quatre membre rebria més de 12.000 euros cada any, el pressupost de la Generalitat creixeria un 54%, el pressupost dels Ajuntaments catalans es multiplicaria per tres, podríem duplicar la despesa en sanitat, quadruplicar la despesa en ensenyament, multiplicar per setze la despesa en infraestructures i obres públiques. Podríem tornar a cadascú dels tres milions de catalans perceptors no 400 euros com el govern espanyol, sinó 6.300 euros per persona, i dedicar a obres municipals setze vegades més del que assigna ara Zapatero. Podríem injectar a les empreses en crèdits i avals 35 vegades més que ara, i més que duplicar les pensions i els subsidis d'atur. Podríem suprimir els impostos de successions, de transmissions patrimonials i de patrimoni, abaixar un terç l'impost sobre la renda i un 35% l'IVA, i encara ens sobraria per construir un aeroport com el de Barajas cada any. Podríem decidir votant què n'han de fer els nostres representants per combatre la crisi, podríem dur a la pràctica les nostres decisions, i assumir les nostres pròpies responsabilitats.

NOMÉS QUE EL GOVERN ESPANYOL COMPLÍS la llei i les sentències del seu Tribunal Constitucional faria arribar als estudiants catalans tres vegades més en beques que el que reben ara, i multiplicaria per onze les ajudes a les ONG catalanes el simple fet que el govern espanyol no es quedés per a les ONG espanyoles el 91% dels diners que els incauts catalans els assignen en l'impost de la renda. Sense Estat propi, i amb l'Estat dels espanyols a la contra, l'únic poder real dels catalans és que els nostres electes condicionin el govern espanyol, que, per ser-ho d'un Estat, sí que pot decidir i executar. La crisi despulla encara més la irrellevància de les nostres institucions i representants, que parlaran i proposaran sense decidir ni executar res, perquè no tenen res a decidir ni estris per dur a la pràctica les decisions. Diran, inclús alguns es creuran de bona fe, que s'ocupen dels problemes de la gent, però només en parlaran, perquè és l'únic que poden fer, a més d'intentar convèncer els governants espanyols, amb l'èxit acreditat que no cal recordar: crueltat, la justa. Segons Rajoy, "la Generalidad está para hacer carreteras y poca cosa más". No és un objectiu, descriu la realitat. Només el PSC té ara la força numèrica per condicionar el govern espanyol del PSOE, però cal recordar que en 32 anys cap diputat ni senador del PSC ha votat diferent dels del PSOE. Mai. "El PSC somos nosotros", diu Zapatero.

EL PRESIDENT NÚMERO 42 D'AMÈRICA, Bill Clinton, va poder dir "És l'economia, estúpid!" perquè hi va haver un president número 1, George Washington, que va aconseguir la independència i l'Estat propi, el poder de decidir i executar. Sense el poder, tot és il·lusió.

Lahcen Ikassrien, testimoni de Guantánamo

2009-01-09T21:00:00.001+01:00

Lahcen Ikassrien, un marroquí que va estar durant tres anys i mig al centre de detenció de Guantánamo, visitarà els propers dies diferents poblacions de Catalunya per a donar testimoni del seu pas per aquest centre de tortures posat en funcionament de forma il·legal per l'administració Bush ara fa set anys, arran dels atemptats de l'11-S a Nova York.

Ikassrien, de 37 anys, és un dels 800 presos que han passat per Guantánamo d'ençà la seva obertura, on els detinguts hi arriben sense cap mena de judici ni càrrecs, i no tenen accés a les seves famílies. Un cop allà, se'ls sotmet a tot tipus de tortures per a interrogar-los. Es tracta, doncs, d'un símbol mundial de la injustícia, on tant els drets humans com el dret internacional en són els grans absents.

Les xerrades, organitzades per Amnistia Internacional, tindran lloc des del dia 12 fins al 16 de gener a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola:

Barcelona
Dilluns, 12 de gener, a les 19 de la tarda a la sala d'actes del Col.legi de Periodistes (rambla de Catalunya, 10).

Barcelona, UPF:
Dimarts, 13 de gener, a les 11 del matí a la sala de graus d’Albert Casalmiglia de la Universitat Pompeu Fabra (c/ Ramon Trias Fargas, 25-27).

Girona
Dimarts, 13 gener, a les 8 del vespre a la Casa de Cultura (plaça Hospital, 6).

Tarragona
Dimecres, 14 de gener, a 2/4 de 8 del vespre als Serveis Territorials de Cultura (c/ Major, 14).

Lleida
Dijous, 15 de gener, a 2/4 de 8 del vespre a la sala de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Lleida (avinguda Francesc Macià, 35, 2a).

Cerdanyola del Vallés
Divendres, 16 de gener, a les 7 de la tarda a l'IES Banús (c/ Sant Casimir, 16).

La visita de Ikassrien coïncideix amb la campanya que Amnistia Internacional engegarà el proper diumenge 11 de gener, en la que activistes de més de 35 països demanaran a Barack Obama que anunciï una data per al tancament de Guantánamo (en el moment actual hi ha aproximadament 250 presos) i que modifiqui la seva política de lluita contra el terrorisme.

Més informació sobre el cas de Lahcen Ikassrien.
Plana web d'Amnistia Internacional Catalunya

Ofensiva israeliana desproporcionada

2009-01-07T21:03:00.003+01:00

El 27 de desembre Israel iniciava l'ofensiva contra la franja de Gaza. Ja han passat dotze dies i el conflicte continua sense un desenllaç previst a curt termini malgrat els esforços diplomàtics que s'estan duent a terme a nivell internacional. Mentrestant, el nombre de víctimes no para de créixer i no pot ser més esfereïdor: gairebé 700 palestins (un 20% menors d'edat!) i 9 israelians morts en el moment de publicar aquest apunt. A tots ells, que descansin en pau.

Culpabilitats al marge, les xifres parlen per si soles de la desproporcionalitat de l'ofensiva del govern d'Israel contra el de Hamàs. Una guerra absurda on els més perjudicats acaben essent innocents, població civil que és atacada indiscriminadament. Ja no es tracta de posicionar-se a favor dels uns o dels altres, sinó de posicionar-nos a favor de la vida, a favor de la pau. Així doncs, una vegada més, unim-nos amb un sol crit: NO A LA GUERRA! SÍ A LA PAU!

Aprofito per recomanar-vos l'article de l'Àngel Colom sobre el conflicte, amb qui hi estic completament d'acord.

Entrevista a Joan Rigol (El Punt, 4-01-2009)

2009-01-06T11:11:00.002+01:00

Reprodueixo, pel seu interès, l'entrevista a Joan Rigol que va publicar El Punt el passat diumenge dia 4 de gener.

Joan Rigol i Roig.: «La política s'ha tornat endogàmica, s'ha de vertebrar un horitzó de país»

O.A. ETXEARTE

Joan Rigol (Torrelles de Llobregat, 1943) desglossa avui el seu diagnòstic sobre la salut del país. Amb ulls crítics, l'expresident del Parlament i president d'Unió Democràtica entre el 1987 i el 2000, argumenta que Catalunya viu una crisi. I en coherència amb el seu perfil conciliador, recepta per superar-la el diàleg entre partits, la recuperació dels valors i la redirecció de l'acció política cap a un horitzó comú.

Rigol creu que la política catalana viu «un canvi generacional molt fort» i està en crisi: es dóna prioritat a la gestió de la quotidianitat i falta redefinir un bé comú capaç de tornar a engrescar els ciutadans. Per això argumenta que Catalunya s'ha de protegir, mentrestant, dels «adversaris»

-En plena negociació del finançament, l'Estatut al Tribunal Constitucional... Catalunya és en una cruïlla?
-«Més que en una cruïlla de circumstàncies, ens trobem en un canvi generacional molt fort. Ha desaparegut l'èpica de tota una generació de polítics configurats en l'època de la transició i que han canalitzat les esperances que la democràcia donava a Catalunya. Ara ens trobem la política de la quotidianitat: la gent es fixa més en l'eficiència administrativa dels serveis públics que no pas en l'horitzó del país. La política s'ha tornat endogàmica i sembla limitar-se a la lluita de partits. Abunden més els polítics que es fien de les enquestes que no pas els que són capaços d'interpretar el sentit profund de la gent. Caldrà veure si aquesta generació vertebra un horitzó que realment xucli els ciutadans a tenir una actitud més activa en el futur.»

-«Per això està perplex el país?
-«Sí, perquè la grandesa de la política és saber encapçalar les inquietuds de la societat. Quan no s'encerta a donar aquesta perspectiva es genera, dins de la societat, un cert escepticisme o corporativisme, i cadascú defensa només el seu propi espai i interessos.»

-Què pot aglutinar-los?
-«Catalunya s'aguanta sobretot per la seva qualitat humana. I s'han de prioritzar valors com ara la cultura, la convivència cívica, la serietat en l'educació; hem de saber que volem fer un país de convivència i civisme, i alhora, capaç de bategar amb tots els avenços tècnics de la nostra societat. Però tot això parteix d'un axioma molt clar: si no hi ha un bon nivell educatiu, el país no té futur, perquè en depèn la seva qualitat humana.»

-Per què s'han perdut aquests valors?
-«Forma part del sentit profund del que vol dir crisi. És a dir, un sotrac cap a una perspectiva positiva, fruit de la reflexió dels errors comesos, seguint la línia discursiva de Popper. Jo no sóc escèptic respecte al futur. Però em sembla que hem de veure i compartir els elements crítics de la situació actual. Cap partit en té la sortida. Només de la capacitat de diàleg entre ells, en pot sortir aquest horitzó. Mentrestant, hem de vigilar molt que els adversaris de Catalunya no se surtin amb la seva: que no banalitzin en el tractament amb Catalunya i vulguin diluir-nos perquè perdem la nostra personalitat col·lectiva.»

-Aquest diàleg s'hauria de materialitzar en un futur govern de concentració, per exemple?
-«No necessàriament, no parlo tant de conjuntura com d'actitud profunda. A Catalunya la garantia de futur no la donen les estructures, perquè el nostre reconeixement internacional és feble, depèn fonamentalment de la nostra pròpia voluntat. Ningú té el monopoli, tothom té la representativitat que el poble li ha donat, i a partir de la seva ha de reconèixer la representativitat de l'altre. I des del seu lloc ha de saber que hi ha uns valors transversals a què el poble s'agafa en moments de crisi. Tenir la lucidesa de formular-los conjuntament pot donar la sortida.»
-José Montilla també ha apel·lat a la recuperació dels valors tradicionals per fer front a la crisi, com feia Jordi Pujol...
-«És ben cert que a l'època del president Pujol, en què vaig col·laborar estretament, es veien una colla de valors dins de la quotidianitat, que agafaven continguts de contemporaneïtat. Amb tot, quan els polítics parlem de valors, tenim la tendència d'explicar-ho des de l'oratòria. Però els nostres valors no suraran si primer no donem l'exemple que ens els creiem en el món polític. Els hem d'explicar però, sobretot, practicar.»

-En aquest context, com veu la salut de CiU?
-«Bé. CiU és la força més votada a les eleccions catalanes, té una irradiació molt capil·lar al territori, aglutina un gran ventall que pensa de manera diferent i procedeix de realitats sociològiques diferents, i tot això és imprescindible per al futur del país. Sempre he pensat que a CiU se'ns ha votat perquè genera una complicitat que va més enllà d'una formació política que té límits en els seus plantejaments.»
-Tornem al finançament. Vostè va promoure una reunió d'expresidents de la Generalitat i el Parlament amb Montilla per donar-li suport. El govern ha estat ferm en la negociació?
-«El gest que vam fer va ser per dir que la causa que defensem és una qüestió de país i que té tot el nostre reconeixement institucional. Lògicament, aquest reconeixement obliga el president a ser exigent i que es compleixi l'Estatut. Al final, podrem valorar si ha estat així.»

-I l'actitud del govern espanyol és justa?
-«Espanya té un problema amb Catalunya: si els líders dels partits majoritaris no surten a defensar els drets de Catalunya en el conjunt de l'Estat espanyol, sempre aniran a remolc del sentiment d'anticatalanisme i de greuge injust que s'ha generat al conjunt d'Espanya. Això és una servitud, en aquests moments de negociació, que obliga a tenir un peu en les obligacions institucionals envers Catalunya i l'Estatut, i un altre a mirar que els altres no els puguin acusar de ser dèbils envers els catalans.»

-Si el TC retalla l'Estatut, com haurà de respondre el país?
-«Si el Constitucional es convertís en la mà llarga d'un Estat centralista voldria dir que les regles del joc constitucional tenen una interpretació en el fons esbiaixada políticament. Per tant, la reacció no pot ser només anímica, que explota i canalitza un moment d'insatisfacció, sinó una reflexió molt fonda per saber si cabem en les regles del joc actuals.»
-Apunta la independència com a via?
-«Amb això no m'avanço, perquè no es tracta de tenir una idea lúcida sinó de ser lúcid per interpretar el camí possible per tirar endavant.»

Nit de Reis

2009-01-05T23:20:00.003+01:00

Ha arribat la nit màgica de Reis. A aquestes hores les carrosses amb Ses Majestats i els seus patges acompanyants ja s'han passejat pels carrers i places dels nostres pobles i ciutats, on els hem pogut donar la benvinguda que es mereixen. Ara els toca treballar i repartir il·lusió arreu.

Que els Reis d'Orient siguin molt generosos amb tots vosaltres!

ZP, promeses incomplertes

2009-01-03T19:00:00.014+01:00

L'any 2009 comença amb una nova promesa incomplerta per part del president espanyol. Zapatero contradiu per enèssim cop la seva paraula i ho fa, com és de costum, amb el poble català. De fet, no ens enganyem: ja ens ho esperàvem. Poques persones -algun socialista ingenu, potser?- imaginaven que la proposta de finançament seria justa per Catalunya.

Altra vegada, fum, fum i més fum, com la tradicional nadala. Ens serveixen un nou cafè per a tothom i, com sempre, aigualit a més no poder per al nostre país. ZP i Solbes s'estan ben lluïnt sense cap problema de consciència, i això és greu. Això sí, després alguns vinga a repetir allò de Si guanya Zapatero, guanya Catalunya. No se n'adonen els espanyols que ja n'estem farts de mentides, els catalans?

En definitiva, que la injustícia vers Catalunya torna a fer-se patent una vegada més; en aquest cas, amb la qüestió del finançament. Sempre som els catalans els qui acabem pagant -mai millor dit- els plats trencats de l'actual fracassat sistema de les autonomies espanyol. Cal demanar, doncs, als nostres polítics, que es plantin davant d'aquesta presa de pèl i s'enfoquin els esforços cap a l'única via possible: l'estat propi. Queda bastant clar que ells no ens respecten ni ens volen acceptar com a poble que som. Hi ha algú que encara ho dubti?

Article de T. Cruanyes sobre el mecenatge cultural català

2009-01-03T13:40:00.001+01:00

Reprodueixo, pel seu interès, l'article d'opinió que publica avui el director en funcions de l'AVUI, Toni Cruanyes, sobre la necessitat de nous activistes i mecenes culturals compromesos amb el catalanisme.

Alerta generacional per E. Passola
TONI CRUANYES

La mort de l’empresari i filantrop Ermengol Passola als 83 anys porta la marca de l’alerta generacional: per edat, comencen a desaparèixer aquells mecenes i activistes culturals i del país que van prendre el relleu del catalanisme durant els anys foscos del franquisme. A més de fundar la coneguda cadena Mobles Maldà, Passola va estar al darrere de les discogràfiques Edigsa i Concèntric i del local La Cova del Drac, sense els quals no haurien pogut fer-se realitat fenòmens com els Setze Jutges i la Nova Cançó. En els últims anys, una de les seves obsessions va ser integrar la immigració –la nova i la vella– a les aspiracions nacionals de Catalunya. Són coetanis de Passola, Josep Espar Ticó, Joan Triadú, Raimon Galí, Josep Benet i tants altres que des de l’activisme social i cultural van mantenir viva la flama del catalanisme. Amb la democràcia i el retorn de la Generalitat, aquesta tasca de revifament cultural i nacional, tantes vegades clandestina, va sortir a la llum.

Amb el retorn de les institucions polítiques catalanes, es va dignificar allò que Jordi Pujol encertadament havia definit com “fer país”. Amb l’adveniment de la democràcia i l’augment dels nivells de benestar, l’activisme cultural s’ha deixat massa sovint en mans de les institucions. Sembla que ja no es pugui fer res sense subvencions, sense pressupostos milionaris i sense una administració al darrere. La professionalització ha arribat a gairebé tots els racons de l’activisme, mentre que les forces del catalanisme sovint s’han gastat més en la lluita pel poder institucional que en la d’enfortir el teixit social i cultural, que és la veritable essència de la nació. ¿On són els Ermengols Passoles d’avui? ¿N’hi ha gaires d’empresaris amb actitud de resistència i de promoció de la nostra cultura? Les generacions més joves, conscienciades nacionalment, potser ens hem excedit a l’hora de “fer política” i, en canvi, ens hem oblidat de “fer país”.

Torre Agbar, campanar nacional de Catalunya? No, gràcies

2009-01-02T23:25:00.012+01:00

Des de la nit de Cap d'Any del 2006 la Torre Agbar de Barcelona s'ha convertit en el campanar nacional de Catalunya. Així doncs, els catalans que volem seguir les campanades a través de TV3 hem de donar la benvinguda al nou any amb el gratacel barceloní com a protagonista.

Evidentment, no em sembla pas malament que s'innovi, però crec que el nostre país té un patrimoni artístic i cultural prou considerable com per buscar algun altre emplaçament que respongui més a la nostra especificitat com a poble i, en especial, en uns moments en què anem bastant mancats de referents. O, si més no, tornar al model d'anys enrere -amb totes les innovacions que es vulguin- d'anar retransmetent les campanades cada any des d'una població diferent del nostre país, donant així oportunitats arreu del territori. Considero que l'invent del gratacel, tot i la bellesa que pugui oferir amb el joc de llums i colors, és massa artificial i posat bastant amb calçador en una nit com la del 31 de desembre.

Segons l'acord de col·laboració entre TV3 i les Aigües de Barcelona, la torre Agbar serà el nostre campanar nacional només fins aquest any 2009. Tant de bo que sigui així, però molt em temo que es pot reeditar l'acord -el tripartit en sap molt de reeditar coses- i, per tant, es pot hipotecar la nostra nit de Cap d'Any televisiva durant un periode molt més llarg. Tinguem esperança.

Bon any 9!

2009-01-01T12:26:00.010+01:00

Amb el Cap d'Any recuperem la dita popular d'Any nou, vida nova, desig que repetim constantment en un dia com avui, on les noves perspectives i les noves ilusions agafen el relleu de tot allò que durant l'any que tot just acomiadem no ha acabat de rutllar tal i com havíem esperat.

És el moment de posar el comptador a zero i d'encarar el nou any amb optimisme i esperança, amb la mirada posada en els somnis i propòsits de cara al futur. Tant de bo que tots ells es facin realitat i aquest pugui ser un veritable any de pau per a tothom.

Us desitjo un molt bon any 2009!!!

S'acosta el 7 de març; Brussel·les ens espera!

2008-12-13T21:43:00.002+01:00

Van passant els dies i Brussel·les cada vegada és més a prop. Els impulsors de la marxa dels 10.000 catalans a la capital de la Unió Europea per a reivindicar el dret a l'autodeterminació treballen a marxes forçades per anar superant esculls i ja són molts els nuclis que es van creant al nostre país per a organitzar el viatge en qüestió, que ja té una data fixada: el dissabte 7 de març del 2009.

Com ja vaig explicar breument en un apunt anterior, aquesta iniciativa neix a partir d'un article d'Enric Canela al Bloc Gran del Sobiranisme, dels comentaris posteriors de Francesc JP i de Manel Picó, i de la plasmació que en va fer al Facebook l'Agustí Esparducer.

Ara ja falten menys de tres mesos i cal tenir-ho tot ben a punt. Cada cop són més les persones engrescades a participar-hi i una bona organització és vital en un esdeveniment d'aquesta magnitud. Aquesta serà, no en tinc cap mena de dubte, una de les marxes unitàries històriques del nacionalisme català.

Així doncs, avui dissabte al matí s'ha celebrat una reunió a Barcelona per a explicar a tots els interessats en la marxa l'estat actual del projecte -la campanya de difusió, els paquets del viatge, el desplegament territorial...-. També s'ha presentat la canço oficial de la marxa, composada per Gerard Sesé. Simultàniament a la reunió, a pocs metres, s'han rodat els spots promocionals que s'emetran els propers mesos.

L'Agustí Esparducer i l'Enric Canela, que lideren la iniciativa, s'han mostrat molt optimistes amb la convocatòria, la qual compta amb el suport de les principals plataformes i associacions sobiranistes del nostre país.

Per als qui sou de les comarques gironines, us informo que s'ha programat una reunió per al proper dissabte, dia 20 de desembre, a les 11 del matí a la seu de l'ADAC de Girona, on hi esteu tots convidats.

Visiteu la plana web http://deumil.cat/: hi trobareu tota la informació!

(Un agraïment especial a en Josep Prat, per la seva ilusió i empenta davant d'aquest projecte).

Els nous catalans i la Casa Gran

2008-12-13T19:20:00.003+01:00

El dimecres 3 de desembre la Casa Gran del Catalanisme va fer un salt endavant amb l'acte Tots som Catalunya, que va tenir lloc a l'auditori Winterthur de Barcelona. Les noves immigracions n'eren les protagonistes, i Artur Mas va posar-se el públic a la butxaca en una trobada que va fer emocionar a més d'un.

Amb un format que recordava l'espai televisiu Tinc una pregunta per a vostè, sis representants dels nous catalans van fer arribar al president de CiU les seves inquietuds i les seves preguntes relacionades amb la seva integració al nostre país. Mas els va respondre que els catalans tenim obertes les nostres portes, amb l'únic requisit que s'estimin el nostre país, sense que això signifiqui renunciar a les seves arrels.

Mohamed Mounadil, del Marroc; Patricia Colomba González Orrico, de l'Uruguai; Khalid Shabaz, del Pakistan; Camelia Solomon, de Romania; M’baye Bucabar Gaye, del Senegal; i Sendy Zhang, de la Xina van ser els grans protagonistes d'aquest primer gran acte de la Casa Gran del Catalanisme, que va cloure amb el cant del nostre himne nacional amb la participació de tothom: pakistanesos, senegalesos, xinesos, marroquins... Pell de gallina!

L'enhorabona i molta sort, doncs, als organitzadors de l'acte, especialment al responsable de la sectorial d'immigració de CDC, l'Àngel Colom, autèntic artífex de la trobada.

Aprofito per recomanar-vos el nou portal web NousCatalans.cat, on trobareu notícies i articles d'opinió relacionats amb l'activitat que va realitzant la Casa Gran en l'àmbit de la immigració.

Tots som Catalunya

2008-12-01T12:41:00.008+01:00

La qüestió de la immigració en relació a la nostra identitat pren protagonisme aquest dimecres dia 3 amb la conferència que pronunciarà l'Artur Mas a l'Auditori AXA - Winterthur de Barcelona a 2/4 de 9 del vespre, on també hi intervindran l'Àngel Colom i la Montserrat Candini.

El títol és prou explícit: “Tots som Catalunya”. Amb aquesta voluntat, la de deixar ben clar que som un sol poble, el president de CiU s'adreçarà als nous catalans, amb la presència de representants de col·lectius provinents de les noves migracions.

Us convido a assistir-hi!

Homenatge als Esquirols

2008-11-24T16:26:00.001+01:00

Enquesta sobre el Polònia

2008-11-24T16:18:00.006+01:00

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) està realitzant una recerca sobre l'infoentreteniment i la seva relació amb la participació política. El dirigeix la professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB Carme Ferré Pavia amb el suport de la també professora Catalina Gayà. Els resultats d'aquest estudi seran publicats pel CAC.

Per aquest motiu, a la web del Polònia s'hi ha penjat una enquesta de tres preguntes sobre la influència d'aquest programa en l'opinió de la gent sobre la política catalana.

Us convido a participar-hi!!!

Seguiu aquest enllaç: http://www.tv3.cat/polonia/enquestauab.html

HN fa la seva presentació amb una conferència a càrrec d’Alfons López Tena

2008-10-25T19:37:00.004+02:00

Més d’un centenar de persones van assistir el passat divendres 17 d'octubre a la presentació d'Horitzó Nacional i a la posterior conferència a càrrec de l’exvocal del CGPJ i president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena. L’acte va tenir lloc a la Casa de Cultura de Girona.

En la presentació de l’associació, Frank Bayer, membre de la junta, va manifestar, fent un símil sintàctic, la voluntat d’HN de promoure la necessitat de convertir Catalunya en un subjecte, en lloc de seguir essent un complement directe d’Espanya. També va destacar la importancia de realitzar activitats i accions que puguin unir a tot el ventall ideològic, al marge de sigles polítiques, per tal d’aconseguir que l’independentisme prengui més força en la nostra societat. Finalment, va demanar als assistents que se sumessin als actuals seixanta socis de l’associació.

Per altra banda, en la conferència posterior, López Tena va parlar sobre la viabilitat de la independencia. Entre d’altres arguments, va afirmar que Catalunya es troba en una situació favorable a la secessió pel fet que les actuals circumstàncies internacionals –com la pertinença de l’estat aespanyol a la UE- hi ajuden molt positivament. També va constatar una evolució positiva dels partits catalans en veure la impossibilitat de l’autonomisme, el qual, diu, quedarà definitivament dilapidat amb la sentència que el TC emetrà properament sobre l’Estatut.

(Aquest és el text que apareix a la nostra plana web: http://www.horitzonacional.cat)

Premis Blocs Catalunya

2008-10-07T13:15:00.000+02:00

L'Auditori de Girona acollirà el proper divendres 10 d'octubre el lliurament dels Premis Blocs Catalunya, una iniciativa de l'associació STIC.cat per a promoure i fomentar els blocs en català. L'acte tindrà lloc a les 8 del vespre i serà presentat pel periodista Roger de Gràcia. Durant la jornada també es faran diverses conferències i una trobada de blocaires.

Dels 556 blocs que s'hi han presentat, els més de 6.000 vots realitzats entre els dies 16 i 30 de setembre han determinat els 25 finalistes de les diferents categories -Cultura, Societat, Actualitat, Educació i TIC-.

El jurat que decidirà els guanyadors dels premis el formen Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya; Trina Milán, presidenta d'STIC.cat; Joan Francesc Gram, president de la Fundació PuntCAT; Anna Nogué, subdirectora de l'Agència Catalana de Notícies; Martí Gironell, periodista; i Enric Canela, catedràtic i impulsor de la manifestació a Brussel·les.

L'enhorabona als 25 finalistes i molta sort per a tots ells!

Bisbe Carrera: Al servei del país i dels valors de l'humanisme

2008-10-04T17:20:00.004+02:00

El Bisbe Joan Carrera ens ha deixat; Catalunya està de dol. Amb la seva mort, perdem un dels grans referents del nostre país i de l'Església Catalana.

No el vaig conèixer personalment, però sí que vam coincidir fa tres anys en un sopar a Barcelona, on Unió li va entregar la medalla Carrasco i Formiguera, en reconeixement a la seva tasca a favor del nostre poble i de la defensa dels valors de l'humanisme. Tanmateix, l'he seguit sovint a través d'alguns dels seus escrits, sempre de caràcter obert i integrador, al costat dels més febles i compromès amb Catalunya.

Serveixi aquesta breu nota, doncs, per a retre-li homenatge.

Descansi en pau.

Preparant el Congrés d'Unió

2008-09-18T13:45:00.004+02:00

El cap de setmana del 18 i 19 d’octubre Unió Democràtica de Catalunya celebra el seu 24è Congrés Nacional a la població de Sitges. Els compromissaris, elegits a través de les diferents assemblees territorials, estan convocats a ratificar, o no, les tres ponències presentades –l’estratègia a seguir els propers 4 anys- i l’equip del Comitè de Govern encapçalat novament per Josep Antoni Duran i Lleida.

Com a compromissari d’aquest Congrés ja m’he llegit la ponència d’estratègia política i, juntament amb els companys de la Unió de Joves de les Comarques Gironines, n’hem fet les corresponents esmenes per a proposar-les a l’executiu nacional, on s’acordaran les que es presenten en nom de la Unió de Joves.

Un queda un pèl perplex davant la insistència que es fa i la importància que es dóna a la centralitat política i a la governabilitat a Madrid. Sorgeix la següent pregunta: A quatre anys vista, i copsant el viu debat que hi ha sobre el dret a decidir, aquesta és l’estratègia a seguir per part d’un partit nacionalista català i socialcristià? Em sembla que estem una mica desorientats, i així ho hem expressat en les nostres esmenes com a Intercomarcal de Girona de la UJ.

Si per centralitat hi entenem valors com el diàleg, un tarannà constructiu, el respecte a les idees dels adversaris polítics... s'hi pot estar d’acord. Però la centralitat política, tal i com se sol utilitzar el terme habitualment, és quelcom que pot esdevenir fàcilment en ambigüitat política, un concepte no massa d'acord amb la lluita per uns ideals. I això és el que pot acabar succeint.

Quan a governar a Madrid... Sí, és evident que cal defensar els interessos dels catalans allà on calgui; no fer-ho seria un error. Però un partit nacionalista català es presenta i és votat pels seus electors per a defensar els catalans i catalanes, no a la resta d'un estat, en el qual, per a més inri, no hi estem massa còmodes ni culturalment, ni econòmicament, ni en definitiva, com a poble.

A banda d’això, a la ponència es parla molt de passada del dret d’autodeterminació. Es diu que ja hi ha una postura clara en diversos documents ideològics. Ah, i de governar a Madrid no? Se n'ha de parlar, cal actualitzar el missatge del partit en aquest aspecte. En aquests quatre anys poden passar moltes coses i Unió ha d'assumir una estratègia clara en la qüestió de l'autodeterminació. Així doncs, la nostra intenció, almenys des de les comarques gironines, és la d’introduir esmenes per tal de reforçar els conceptes del dret a l'autodeterminació i la nostra voluntat de decidir el que volem ser. Així ho defensarem a l’executiu nacional de la Unió de Joves d’aquest dissabte.

Les propostes de ponència per a aquest Congrés les podeu llegir i descarregar aquí: http://www.unio.org/24congres/ponencies.asp

Imatges de la Diada

2008-09-13T12:29:00.005+02:00

La Marxa de Torxes a Girona i la Manifestació a Barcelona.

Bona Diada Nacional a tothom!!!

2008-09-11T09:16:00.003+02:00

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

10.000 catalans a Brussel·les pel dret a l'autodeterminació!

2008-09-08T17:10:00.007+02:00

A través del Facebook acaba de néixer una proposta equiparable a les dels millors temps de la Crida a la Solidaritat: una marxa popular a Brussel·les per a reivindicar el dret a l'autodeterminació de Catalunya. La iniciativa -10.000 catalans a Brussel·les per reivindicar el dret d'autodeterminació!- sorgeix «com a resposta a l’article “Perplex, jo?” d'Enric Canela i els comentaris de Francesc JP i de Manel Picó, al Bloc Gran del Sobiranisme (BlocGran.cat): http://blocgran.cat/?p=187», segons s'indica a la descripció del propi grup del Facebook, administrat per Agustí Esparducer.

És una idea molt incipient i encara no s'ha decidit la data, tot i que s'especula que es podria organitzar cap allà al mes de març, just abans de les eleccions europees, previstes per al mes de juny del 2009.

Ara caldrà esperar i veure com evoluciona tot plegat, però sembla que es va pel bon camí i ben aviat es començaran a convocar les primeres reunions, més enllà dels fòrums virtuals.

En el moment de publicar aquest post, al grup creat al Facebook ja s'hi han adherit 422 persones. Paral·lelament, s'ha creat un esdeveniment per anar concretant la participació a aquesta gran mobilització, amb 97 persones confirmades en aquest moment, i 165 que potser hi assistiran.

En seguiré parlant...

Més informació i adhesions:

Grup al Facebook
Esdeveniment al Facebook

II Marxa de Torxes a Girona

2008-08-31T17:05:00.005+02:00

El dimecres dia 10 de setembre, vigília de la Diada Nacional de Catalunya, Òmnium Cultural Gironès organitza la II Marxa de Torxes a Girona.

Els actes començaran a 2/4 d'11 de la nit a les escales de la Catedral de Girona, amb l'actuació del cantautor Cesk Freixas. A continuació es farà l'encesa de les torxes i s'iniciarà la Marxa pels carrers del Barri Vell. Pels volts de les 12 de la nit es preveu l'arribada a la Plaça del Vi, on hi haurà la lectura del Manifest de la Comissió 11 de Setembre a càrrec de Lluc Salellas i la crema simbòlica del Decret de Nova Planta.

Us animo a participar-hi!

Tres dies a Madrid per a desconnectar

2008-08-31T13:15:00.007+02:00

La setmana passada vaig anar a Madrid. Quatre dies per la capital de l'estat a fer turisme i a desconnectar de la rutina del diari. Malgrat la brevetat, cal dir que amb els amics que vam anar-hi vam aprofitar cada instant d'allò més.

Dimecres al migdia, just baixar de l'avió a Barajas, trucades perdudes als nostres mòbils. S'havia produït un accident a la T4: un avió havia explotat. No en sabíem res i a la terminal 1 hi havia una calma absoluta. L'aeroport de Madrid és immens. Ja a l'alberg on ens allotjàvem, vam llegir les notícies per Internet i vam adonar-nos de la magnitud de la tragèdia que, una hora abans d'aterrar nosaltres, havia tingut lloc a Barajas.

Al marge d'això, la nostra estada per Madrid va ser molt positiva. El primer dia, passeig pel centre de Madrid, pels carrers que envolten la famosa «Puerta del Sol» i la plaça Major, així com el barri de Latina, autèntic centre de tavernes i bars de tapes.

Dijous, tour cultural; no vam parar fins a l'hora de sopar. Armats amb la targeta Madrid Cultura -abonament amb el qual podíem accedir als principals museus de la ciutat- vam començar el periple: la plaça de toros de «Las Ventas», «La Puerta de Alcalá», «El Retiro», «El Prado», el museu Sorolla, el «Palacio Real», el Congrés dels Diputats, el Reina Sofia, l'Almudena... La jornada va acabar amb un bon entrepà de calamars, com ha de ser!

Divendres vam sortir als afores de Madrid per a visitar l'Escorial, el «Valle de los Caídos» i la ciutat de Segòvia, amb sopar de «cochinillo» al Mesón de Cándido inclòs.

I ara, després d'això, a treballar, i a preparar-se per al nou curs!

Història de la sardana?

2008-08-26T19:05:00.003+02:00

Visió particular -en clau d'humor- de la història de la sardana a El matí i la mare que el va parir de Ràdio Flaixbac (a la web hi ha la possibilitat d'escoltar tota la sèrie dels Petits grans moments de la història de Catalunya).

Molt bo!

(si no ho pots escoltar, clica aquí)

Ja fa un any de la mort d'en Xirinacs

2008-08-16T17:25:00.000+02:00

Dilluns passat, l'11 d'agost, va fer un any de la mort d'en Xirinacs. Al meu antic bloc en vaig fer referència citant el seu «Acte de sobirania». Pocs dies després, el 16, es va celebrar el funeral a Santa Maria del Mar i, en acabat, va tenir lloc un emotiu comiat al Fossar de les Moreres.

Tot i que molts punts de la seva trajectòria a primer cop d'ull puguin sobtar, rellegint els seus textos i repassant la seva vida -m'he comprat «L'esperit batega per Catalunya»- un s'adona de l'enorme profunditat i radicalitat cristiana de les seves tesis, de les quals un dia en parlaré.

Com a homenatge al «profeta de la pau» penjo el vídeo de la cançó «L'home dret» -dedicada a Xirinacs- intepretada avui fa un any al Fossar de les Moreres, que va commoure a tots els qui, malgrat la pluja, aquell dia ens vam aplegar en aquest lloc tant simbòlic per a dir-li l'últim adéu.

Prioritzem l'esport al respecte als drets humans?

2008-08-12T18:28:00.011+02:00

Portem uns dies molt convulsos internacionalment: el conflicte d'Ossètia del Sud, el cop d'estat a Mauritània, les greus inundacions al Vietnam... A casa nostra, salvant les distàncies, també hi tenim un cert grau de tensió a causa dels continuats incompliments del govern estatal quan a la qüestió del finançament. Francament, un panorama no massa optimista, però cal tenir esperança, sinó malament rai.

En una altra banda, a la Xina, s'estan celebrant els XXIX Jocs Olímpics de l'era moderna. Al marge de qüestió pròpiament esportiva, la polèmica per la falta de llibertats i per la violació dels drets humans en aquest país està a l'ordre del dia. Davant aquesta situació no puc evitar fer-me les següents preguntes: Com es pot prioritzar l'esport al respecte dels drets humans? Com es poden organitzar uns Jocs Olímpics en un país on les seves lleis permeten la tortura, la pena de mort...? Com s'hi pot participar? No ho entenc. No parlem tant de l'exigència i coherència en aquestes qüestions tant fonamentals?

I per acabar-ho d'adobar, només cal recordar tot el que està passant amb el Tibet...

Ah! Però tots els governs democràtics allà fent el numeret, com si no passés res i pobre del qui obri la boca per a criticar l'incompliment dels drets humans més elementals! Indignant!

Dos editorials de Món Divers que recomano:
-Xina i Jocs, vergonya global (16 de març 2008)
-El món li fa la festa a la Xina (8 d'agost 2008)

Algunes imatges del concert de Quercus

2008-08-01T17:39:00.004+02:00

Algunes imatges del pregó de Quercus

2008-07-31T20:47:00.005+02:00

Torna QUERCUS!

2008-07-31T16:36:00.004+02:00

Avui comença la Festa Major a Sant Feliu i ho fa amb un retorn molt esperat per vàries generacions de ganxons i ganxones: Quercus!

Ara fa tretze anys aquest grup de rock ganxó va fer la seva darrera actuació com a teloner de Joe Cocker a Sant Feliu i des de llavors no havia tornat a pujar als escenaris. Ara reapareixen amb nous temes i nous components, i aquest vespre a les 8 seran els encarregats de fer el pregó d'inici de la Festa Major i a 2/4 de 12 tornaran a tocar en un concert al Passeig del Mar, davant l'Ajuntament.

Com diu al Punt Llibori Pujol, cantant del grup, «ara ens ha animat a tornar sobretot la gent de Sant Feliu. I no sabem què passarà a partir d'ara. Si ens veiem amb forces, potser continuarem endavant. Però ja tenim una edat...».

El pregó i el concert d'avui, doncs, seran decisius pel futur de Quercus...

Dues cançons de Quercus al YouTube:
L'última havanera
Maniquí

El català i el món 2.0 a l'Escola d'Estiu d'Unió

2008-07-28T19:25:00.009+02:00

Els dies 19 i 20 de juliol, fa dos caps de setmana, a Unió vam tenir la nostra Escola d'Estiu, sota el títol "L'any internacional de les llengües" i "Participació en política" (veure programa). Malauradament no vaig poder assistir a totes les sessions -un treballa a les tardes- però vaig sortir molt satisfet de les que vaig poder ser-hi; tant per la qualitat dels temes com per la dels ponents.

Pel que fa a la qüestió de la llengua, la tònica general va ser el pessimisme per l'ús actual del català i per la poca ajuda efectiva per part de les institucions. Vull destacar, però, l'única visió mínimament optimista, que va ser la d'en Vicent Partal, director de Vilaweb, que en la seva intervenció en una de les taules rodones va alçar els ànims de l'auditori donant a conèixer algunes dades sobre el posicionament actual de la nostra llengua en els rànquings d'Internet que, sense exagerar, n'és una de les principals.

De l'altra temàtica que es va tractar a l'escola, la referent a la participació en política, en vull ressaltar la intervenció de David Boronat, soci fundador de Multiplica, que amb un to desenfadat es va dedicar a posar al dia els assistents de l'escola d'estiu sobre el món 2.0. Facebook, Twitter, Tuenti... Molts dels assistents mai n'havien sentit a parlar i a d'altres els sonava però no ho acabaven d'entendre. Amb tot, tothom va sortir d'allà amb l'interès de conèixer tot aquest món i amb la idea que no és quelcom fonamental per tal que un partit guanyi unes eleccions, però és un complement que ajuda a una major transparència i proximitat.

I mentrestant, Unió ja va fent els seus passos -lents- cap al món 2.0. Ja té canal Youtube i va creixent el nombre de blocaires. Des del departament de premsa ja s'està elaborant la Uniosfera (es dirà així?).

Festa Major de Sant Feliu de Guíxols

2008-07-28T13:50:00.007+02:00

Després d'uns dies de repòs de bloc, ja torno a ser aquí!

I us deixo amb quatre imatges de Sant Feliu de Guíxols, que aquest dijous donarà la benvinguda a la Festa Major.

CDC: que tingueu un bon congrés!

2008-07-12T16:53:00.011+02:00

L'actualitat política d'aquest cap de setmana passa, sense cap mena de dubte, pel congrés de Convergència Democràtica de Catalunya que s'està celebrant a Barcelona.

A banda de les qüestions internes que s'hi estan debatent, un dels grans reptes de CDC -juntament amb el seu soci de Federació, UDC- és el de redefinir i perfilar el projecte que ha de ser capaç de retornar CiU al govern de la Generalitat per tal de superar la situació de paràlisi actual que capitalitza el Tripartit.

Simplement, i des de l'altra banda de la Federació, desitjar als companys de CDC un molt bon congrés!

És compatible ser catalanista i emocionar-se amb la selecció espanyola?

2008-07-01T09:23:00.008+02:00

L'Avui d'avui pregunta als seus lectors si «és compatible ser catalanista i emocionar-se amb la selecció espanyola». Jo crec, modestament, que no és compatible.

Resumint i fent una mica de repàs: Un catalanista/nacionalista ho és perquè té la convicció que Catalunya és una nació amb tots els drets que això comporta. Així doncs, quan un catalanista parla de quelcom nacional es refereix a allò que pertany a Catalunya (ràdio nacional, museu nacional, indústria nacional, himne nacional... i també, doncs, selecció nacional). Per tant, i per simple regla de tres, la selecció nacional dels catalans no és cap altra que la de la nació catalana i no una de fora de les moltes que existeixen. Cadascú se sent de la selecció del seu país. Almenys això és el que sol passar a la resta del món.

Arribats aquí, quan la cosa queda ja bastant clara, hi ha qui diu que se sent nacionalista però que abans de sentir-se identificat amb una selecció d'un país a milers de quilòmetres, prefereix sentir-se seguidor de l'espanyola. Diu que, al cap i a la fi, és la de tota la vida i, a més, hi juguen catalans. La idea és molt bonica i molt constructiva, però quin és el problema? Doncs que és justament aquesta selecció -i tots aquells que l'engreixen- els qui impedeixen a la nostra existir.

Durant les setmanes de l'Eurocopa m'ha sobtat moltíssim l'eufòria amb què amics i coneguts independentistes celebraven les victòries consecutives de "la roja". I és que no ens enganyem: Una selecció esportiva és molt més que un simple esport; és política! En el nostre cas, mancats d'un estat propi com estem, el que cal és defensar ben units la nostra única selecció nacional, la catalana!

Adéu, Bassas!

2008-06-28T16:51:00.004+02:00

En Bassas ha anunciat que plega de dirigir i de presentar el Matí de Catalunya Ràdio. Catorze anys després, per una falta d'acord amb l'actual direcció de la ràdio pública catalana, d'aquí tres setmanes l'Antoni Bassas deixarà de dir-nos "Bon dia, són les vuit". Una gran pèrdua. Serà difícil substituir-lo.

Gran acte d'Òmnium Cultural!

2008-06-27T09:23:00.007+02:00

Gran acte d'Òmnium Cultural! Format auster, però intervencions incisives i contundents. Tot això, amanit amb imatges dels diferents episodis del procés estatutari. L'anomenada societat civil i una bona representació de la classe política catalana va respondre molt positivament a la convocatòria d'Òmnium del dimecres al Teatre Nacional de Catalunya. Molta gent va haver de quedar-se fora.

Vicent Sanchis, vicepresident d'Òmnium i exdirector de l'Avui, va ser l'encarregat de fer un repàs històric de l'elaboració de l'actual Estatut català, des de les primeres propostes dels partits polítics fins al moment actual, en què estem pendents de la decisió del Tribunal Constitucional espanyol -de si s'aixeca amb el peu esquerre o el dret (mai més ben dit!)-.

L'acte va seguir amb la intervenció del president d'Òmnium, Jordi Porta, que va ser l'encarregat de fer el discurs més polític i reivindicatiu. Va enumerar les raons que portaven a l'entitat a convocar l'acte -destacant la importància que cal prevenir abans que curar les ferides, justificant així la convocatòria- i va lamentar les absències. Però sobretot, va demanar unitat, especialment amb la mirada ficada als partit polítics que eren presents al TNC, aquest cop sí, tots junts, a les mateixes files.

L'emoció es va desfermar al final quan, amb diferents representants d'Òmnium dalt de l'escenari, un grup de músics va tocar el nostre himne nacional: el públic va respondre eufòric a crits d'independència.

La nit de Sant Joan

2008-06-23T14:44:00.005+02:00

Avui, com cada any quan arriba el 23 de juny, s'ha d'escoltar La nit de Sant Joan, d'en Sisa. Bona revetlla a tothom!!!

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria;
estrellat de flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.
Si arribés l’amor, mai més moriria.

Les flames del foc la nit tornen dia,
Si arribes l’amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem - nos al calçat damunt les brases.
Al cel van de verbena ocells i astres.
I augmenten les virtuts d’herbes i agües.

Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria;
estrellat de flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l’enganyifa
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somniïn
enamoro als grans i faig que s’odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i venjances, ensenyo encanteris
A les jovenetes i porta perfums
Dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
Hi veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut i què més?
Sóc immortal

Si mireu les flames del foc... (4 vegades)

Montse Surroca, diputada a Madrid per CiU de Girona

2008-06-22T13:35:00.014+02:00

Divendres vaig quedar una estona amb la Montse Surroca, diputada al Congrés espanyol per CiU de Girona. Des dels inicis de la legislatura teníem pendent una trobada i l'altre dia vam poder prendre un cafè per a comentar la jugada dels diferents temes d'actualitat. Sobre la seva experiència a Madrid, vull destacar la il·lusió que li fa el poder aportar el seu gra de sorra com a diputada en la construcció de la nostra societat .

La Montse, advocada i militant d'Unió, és la portaveu de Cultura de CiU a Madrid. Justament aquesta setmana han tingut comissió i, entre d’altres qüestions, va demanar al ministre de Cultura de l'estat que fixi un calendari per al Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, i va reclamar-li que es compleixi la llei i es restitueixin els papers de Salamanca pendents. A banda d'això, està trepitjant periòdicament tot el territori gironí per tal de copsar les necessitats de cada municipi.

Serveixi aquest breu apunt, doncs, per agrair-li la feina que està realitzant des de Madrid a favor dels interessos del nostre poble i de les comarques gironines.

Junts per Catalunya: omplim a vessar el TNC!

2008-06-21T16:55:00.009+02:00

Com molts ja sabreu, Òmnium Cultural ha organitzat per al proper dimecres 25 de juny un acte d'unitat ciutadana sota el títol «Junts per Catalunya» per tal de denunciar les ingerències del Tribunal Constitucional de l'estat espanyol i negar-li la legitimitat a l'hora d'avaluar el nostre Estatut. Serà a les 8 del vespre al Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona) i hi intervindran Vicent Sanchis i Jordi Porta, vicepreseident i president d'Òmnium, respectivament.

L'acte ha estat presentat amb tres lemes clars i contundents: «Exigim respecte a la voluntat del poble català», «L'estat espanyol està trencant el pacte amb Catalunya» i «Demanem unitat dels polítics catalans i de la societat civil catalana».

Per molt que haguéssim preferit que el text aprovat fa dos anys anés molt més enllà, aquest és EL NOSTRE ESTATUT i no podem admetre -ja hem transigit prou!- que els espanyols ens el tombin i nosaltres ens quedem tant amples. Cal, doncs, que aquest dia els catalans ens mobilitzem i assistim en massa a l'acte convocat per Òmnium.

El dia 25 de juny, omplim a vessar el TNC!

Àngel Colom, Vicent Sanchis i Alfons López Tena, avui, a Girona

2008-06-19T17:35:00.008+02:00

Avui Girona comptarà amb la visita de tres referents del món independentista català, en dos actes de format diferent però amb l'objectiu de presentar propostes de cara al camí que cal seguir per a arribar a la plena sobirania per al nostre país.

D'una banda, a dos quarts de vuit del vespre, l'exsecretari general dERC i actual militant de CDC, Àngel Colom, farà una conferència a la Fontana d'Or de Girona sota el títol «La unitat del catalanisme», organitzada per CDC de la ciutat de Girona.

Un cop finalitzada la conferència de Colom començarà, al cafè la Llibreria (just al costat de la Fontana d'Or), un debat sobre els nous reptes del nostre país, amb Vicent Sanchis, president del consell editorial del diari Avui, i Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol i President del Centre d'Estudis Sobiranistes. En aquest cas, està organitzat per Òmnium Cultural del Gironès.

Us animo a participar-hi!

Unió: confederalisme o independentisme?

2008-06-18T13:41:00.004+02:00

Ja fa gairebé una setmana que la Unió de Joves de les Comarques Gironines vam emetre el comunicat a la premsa expressant el nostre malestar pels sistemàtics incompliments del president espanyol Zapatero. Resumint, demanàvem als partits nacionalistes que no insisteixin més i que centrin els seus esforços en la única solució: la creació d'un estat propi per al nostre país.

Les reaccions al comunicat han estat molt positives en general, tant des del propi partit com des dels companys de Federació. El que em sap més greu és que la UJ sigui notícia per afirmar que vol la independència quan, crec, no caldria que ho fos: els seus Estatuts recullen aquest objectiu nacional des de fa molt temps.

La qüestió ha continuat d'actualitat. Justament ahir, el secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, negava que UDC fos independentista i que això feia difícil futurs pactes amb ERC. Concretament afirmava que «hi ha moltes coses que ERC defensa, i que nosaltres no compartim, com la independència. Aquí no podríem arribar a un acord». Podria arribar a entendre que no s'hi pogués arribar a un pacte per les diferències referents a allò social, però justament en la qüestió nacional és on s'hi s'hauria de poder arribar a un acord. Crec que s'està equivocant.

A més, tant a la UJ com a UDC -ho he pogut constatar aquests darrers dies- hi ha més gent independentista del que sembla, i que vol anar més enllà. Molts militants són conscients que quan es va fundar el partit tenia sentit parlar de Confederació, però l'evolució natural, després de tot el què ha passat des de llavors és, sense cap mena de dubte, la independència. Tant de bo que les coses comencin a canviar en aquest rumb.

Per acabar, reprodueixo una frase que apareix en un document sobre el marc ideològic d'UDC datat de l'any 1967 -al comunicat de la UJ de Girona en vam fer esment-:

Cal no oblidar, amb tot, que per a una solució confederalista no basta la conformitat d'un dels membres a confederar, ja que si mancava la dels altres, no seria viable la fórmula propugnada. En aquest cas, els que la fessin impossible serien els responsables que els catalans haguessin d'acudir a la que llavors seria l'única solució compatible amb la dignitat de Catalunya i l'únic mitjà de garantir el seu normal desenvolupament que seria la independència total.

Quan, doncs, ens adonarem que cal marxar d'un estat que no ens tracta de forma digna i no ens respecta tal com som? Fins quan, doncs, haurem d'esperar?

Celebració de l'ascens del Girona a Segona A

2008-06-17T11:04:00.004+02:00

Penjo quatre imatges de la celebració de l'ascens del Girona a Segona A, ahir a la tarda a la Plaça del Vi. Felicitats, Girona!

Tres línies vermelles: i si no es compleixen què?

2008-06-17T10:04:00.006+02:00

El diari Avui recull en portada que «Puigcercós assumeix les tesis de Carretero» i en dedica editorial, crònica i reportatge. Aquestes «línies vermelles», punts clau que s'ha fixat Esquerra Republicana de Catalunya, són el no a la tercera hora de castellà, un bon model finançament i una resposta contundent al Tribunal Constitucional si es tomba l'Estatut.

Malauradament, el panorama no pinta massa bé. No cal estar massa ficat en política per endevindar els resultats d'aquestes tres qüestions que s'ha plantejat ERC: Nou atac al nostre model d'immersió lingüística, un finançament injust i un Estatut tombat pel TC.

Què farà llavors ERC? Quin escenari es planteja? La solució més decent, digna i coherent seria trencar el Tripartit. Joan Ridao, però, ja s'ha afanyat a dir que «en cap cas hi ha voluntat de trencar aquest govern».

Per tant, res de nou. El partit dels independentistes catalans continua apostant per la grisor i l'estancament nacional. Tant de bo s'adonin, ja seria hora, que no fan cap bé al país.

Apunt anterior: Puigcercós i Ridao: Tripartit consolidat

Avui, tothom amb el Girona! Molta sort!

2008-06-15T12:58:00.001+02:00

Amics de Montserrat

2008-06-14T18:01:00.002+02:00

Acabo de rebre per correu el carnet que identifica com a Amic de Montserrat, una iniciativa de la Fundació Abadia de Montserrat 2025 que pretén promocionar l'abadia per tal que continui essent un lloc de referència per al nostre país amb la col·laboració d'aquells que s'hi senten vinculats especialment, tant pels seus valors espirituals, culturals, socials com ecològics.

A banda d'estar informats de les activitats i serveis que tenen lloc a Montserrat, es podrà gaudir de descomptes al bitllet del cremallera, en les publicacions de l'Abadia de Montserrat, d'un preu especial en l'entrada al Museu de Montserrat, entre d'altres avantatges. Us convido, doncs, a omplir el formulari i fer-vos el carnet. És totalment gratuït.

Amb paraules de l'Abat Josep Maria Soler: «El projecte Amics de Montserrat neix com una altra eina per enfortir l'aliança entre Montserrat i la societat civil de Catalunya. Amb l'objectiu de consolidar un espai de reflexió, encontre, pau, identitat personal i identitat col·lectiva.
Volem que Montserrat continuï exercint la seva tradició quasi mil·lenària de servir, en primer lloc Déu, i com a conseqüència d'això, les persones que s'hi acosten.»

Balances fiscals? NO, ESTAT PROPI!

2008-06-12T12:12:00.009+02:00

La Unió de Joves de les Comarques Gironines hem enviat un comunicat de premsa on expressem el nostre malestar per la presa de pèl del president espanyol Zapatero als catalans i li diem que el que Catalunya vol no són les balances fiscals sinó un estat propi.

Ja n'hi ha prou d'aguantar aquest cinisme que es destil·la des de Madrid! Cal reaccionar i dir prou! A veure si els dirigents polítics ho entenen d'una vegada.

Text íntegre del comunicat:

La UJ de Girona diu al president espanyol que Catalunya no vol les balances fiscals sinó un estat propi

La UJ de Girona expressa el seu malestar per la presa de pèl del president espanyol als catalans.

La Unió de Joves de les comarques gironines, a través del seu executiu intercomarcal, fa pública la seva disconformitat amb el fet que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ara digui que la publicació de les balances fiscals no es farà fins al 15 de juliol.

Davant d’això, la UJ de Girona exposem el següent:

1.- En primer lloc, expressem el nostre malestar per la presa de pèl del president espanyol als catalans. No entenem com es pot permetre l’incompliment de tants compromisos sense cap mirament; d’això se’n diu cinisme.

2.- Segonament, i després d’aquesta nova manca de paraula, cal que tant CiU com ERC, que continuen insistint en demanar la publicació de les balances fiscals, renuncïin a fer-ho, ja que creiem que és una dinàmica que no portarà enlloc; el que ara el que toca és anar pensant en fer les maletes i no demanar unes dades que sabem que no ens les donaran amb els resultats que esperem. Som tant innocents que encara ens creurem que no seran dades maquillades?

3.- Finalment, i com a joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya que som, recordar un document dels anys setanta on UDC afirmava que si l’estat espanyol no ens reconeixia tal com som, al poble català només li quedava una sola via possible, la “independència total”. Així doncs, emplacem a les forces polítiques catalanistes que comencin a mirar, si encara no ho fan, cap a aquesta direcció: cap a la formació d’un estat propi per a Catalunya. A Espanya no ens volen, no ja des de fa temps, sino des de sempre.

Amunt, avant, Visca Catalunya Lliure!

Prestatges buits

2008-06-11T13:41:00.004+02:00

Els efectes de la vaga de transportistes es comencen a notar al supermercat de sota el pis de Barcelona:

Referèdum 2008: consulta virtual per a l'autodeterminació

2008-06-10T11:19:00.007+02:00

Ha sorgit a la xarxa una iniciativa que pretén simular un referèndum d'autodeterminació per al Principat de Catalunya. Es tracta de Referèndum 2008. Segons diuen, no depenen de cap partit polític, i un cop acabat el període de votació -que va començar el 25 de maig i finalitza el 25 de novembre- publicaran els resultats i els faran arribar a l'administració com a signe de pressió per tal de promoure un debat seriós sobre el tema.

Endavant, doncs, amb aquesta iniciativa! Tot i que segurament la majoria que hi participarà seran persones amb la voluntat que Catalunya esdevingui un estat propi, no deixa de ser interessant obtenir dades sobre percentatges de població que votarien pel sí. En el moment de publicar aquesta nota, havien participat al referèndum 5.686 persones. Si encara no has votat, clica aquí!

Dia de les Seleccions a Girona

2008-06-09T13:10:00.010+02:00

També el dissabte, mentre els militants d'ERC anaven a les urnes, la ciutat de Girona acollia la 3a edició del Dia de les Seleccions Catalanes. Malgrat la pluja, unes 27.000 persones -segons la Plataforma Pro Seleccions- van participar en el gran nombre d'activitats que van tenir lloc al llarg de la jornada.

La festa es va cloure a la nit amb un concert dels Pets i Antònia Font a la zona de la Copa, on van assistir-hi més de 5.000 persones.

Com a mostra de suport a les nostres seleccions, Horitzó Nacional va disposar d'una parada informativa a la plaça Constitució -on es realitzaven diverses exhibicions esportives- durant tota la tarda del dissabte.

Puigcercós i Ridao: Tripartit consolidat

2008-06-09T12:47:00.007+02:00

Puigcercós i Ridao, els dos Joans, són ja els nous líders d'Esquerra Republicana de Catalunya. Així doncs, l'aparell del partit guanya les eleccions internes més disputades dels republicans. Immediatament, els altres sectors han apel·lat a la unitat, per tal d'evitar possibles escissions que se solen produir després de forts enfrontaments com el que ha viscut ERC aquests darrers mesos.

De nou, caldrà esperar. Aquest cap de setmana se celebrarà el Congrés, amb el debat de les ponències, i serà llavors quan se sabrà quin rumb pren ERC. Amb tot, vistos els resultats d'aquest passat dissabte, no sembla que hi hagi d'haver massa sorpreses.

Pel que fa a les reaccions dels altres partits, cal destacar la dels seus socis de govern. Tant els socialistes com els ecosocialistes s'han mostrat molt contents davant el triomf del sector que representa l'aparell d'Esquerra, ja que això garanteix l'actual govern Tripartit. No s'esperen canvis, doncs, en la línia a seguir. Per al PSC i ICV, tot queda en bones mans. Aquells que volem que el país avanci nacionalment no ho tenim tant clar.

"Catalunya, país emergent": lliçó d'optimisme

2008-06-08T20:26:00.008+02:00

Dijous passat vaig estar a la presentació del nou llibre de Ramon Tremosa, Catalunya, país emergent, que va tenir lloc a la facultat d'econòmiques de la UB, i que va presentar el President Pujol. La sala plena, un president Pujol pletòric, i una magistral lliçó d'optimisme de Ramon Tremosa. Després de l'explicació, un s'anima i veu que el país encara pot ressorgir del clot on sembla estancat.

La importància comercial del Mediterrani, la gran zona econòmica que comprèn els Països Catalans fins a Lyon, i la necessitat vital de fer un zoom i mirar-nos el món més enllà de l'estat espanyol són algunes de les idees clau que Tremosa va destacar durant la seva intervenció.

Superdissabte

2008-06-07T11:02:00.005+02:00

Ha arribat el Superdissabte. Avui sí que cal parlar-ne. 9.923 militants d'Esquerra estan cridats a participar a una de les eleccions internes més disputades de la seva història com a partit.

L'actual secretari general, Joan Puigcercós, surt com a preferit, amb la incògnita de si el que l'acompanyarà en la direcció serà Joan Ridao o el crític Uriel Bertran. Algunes enquestes aparegudes durant aquestes setmanes de campanya apunten la possibilitat d'aquesta segona opció, tot i que només avui, després de la jornada electoral que es viurà a ERC, sabrem qui capitenajerà la nova direcció. Els altres dos sectors, el de Carod Rovira, i el de Joan Carretero, semblen no tenir possibilitats d'accedir als dos càrrecs principals d'Esquerra, però no perden l'esperança. Potser es produeix alguna sorpresa de darrera hora...

Ha estat una llarga campanya. Hem sentit de tot contra tots. Caldrà veure, doncs, què decideix avui la militància republicana.

Molta sort, i sobretot, que hi guanyi el país!

La reconciliació del catalanisme

2008-06-06T14:52:00.005+02:00

Fa dos mesos que l'Àngel Colom va tornar del Marroc amb un objectiu molt clar: treballar per a la reconciliació del catalanisme. Un objectiu que es tradueix en aconseguir cicatritzar les ferides obertes entre Esquerra Republicana de Catalunya i Convergència i Unió, les dues grans forces polítiques del catalanisme, per tal que, a curt termini, pugui constituir-se un govern nacionalment desacomplexat, l'anomenat pacte nacional.

Artur Mas recull al seu videobloc la conversa que va tenir amb Àngel Colom fa pocs dies tot passejant pel Born. En aquesta trobada repassen la situació actual del nostre país i es fa pal·lesa la voluntat "de reconduir la situació, i fer que hi hagi un govern amb més formacions del catalanisme, junts i forts davant de Madrid", segons paraules de Colom.

Justament fa dues setmanes la junta d’Horitzó Nacional vam tenir la sort de trobar-nos amb l’Àngel Colom per a presentar-li la nostra associació. El vam veure molt il·lusionat, molt esperançat, malgrat les baralles internes que sofreix el nacionalisme català. Tant de bo els seus objectius es facin realitat. Entre tots hi ajudarem!

Època de congressos. Objectiu final desitjat: l'ESTAT PROPI

2008-06-05T12:23:00.014+02:00

Catalunya es troba en un atzucac. Els congressos dels diferents partits -especialment el d'Esquerra i el de Convergència- marquen l’agenda política del nostre país i fins que no acabi aquest cicle no sabrem quines conseqüències se'n deriven. Un es pregunta fins a quin punt aquesta mena de parèntesi polític que s'ha creat arran dels congressos, amb la col·laboració dels mitjans de comunicació, equival a la força real dels partits a casa nostra.

Segurament no correspon, no ens enganyem; però sí que és veritat, com ja s'ha dit a tort i a dret, que el futur polític de Catalunya depèn en bona mesura del que els congressos acabin decidint. Hi ha un camp bastant obert quan a possibilitats. Des de la continuïtat del Tripartit al seu trencament, des de la Sociovergència al Front Nacionalista. Passi el que passi, aquests congressos marcaran l’estratègia política del futur més immediat del nostre país.

No cal dir que un independentista -jo me'n considero- n'espera molts canvis, d'aquest període congressual. Des del punt de vista d’estratègies dels propis partits polítics espera que els qui s’anomenen independentistes n’exerceixin d’una vegada, alhora que els qui s’anomenen nacionalistes aparquin d’una vegada per totes aquesta obsessió per agradar a Espanya i es plantegin la independència com a única sortida possible al desgavell actual. Com és obvi, això tindria les seves conseqüències al govern del nostre país. Hi hauria la possibilitat real que dues grans forces polítiques, evidentment Esquerra i CiU, s'unissin per a treballar amb un horitzó nacional molt clar.

Francament, tinc esperances amb un escenari així, i tinc la il·lusió de veure-ho ben aviat. Aquesta època de congressos ha de servir per a un objectiu molt clar: l'estat propi!

Renovo el bloc!

2008-06-05T01:59:00.017+02:00

Renovar-se o morir, resa la dita popular. Doncs tal dit, tal fet. Després de l'experiència de l'Estevet, renovo el meu bloc -entre d'altres canvis, passo del bloc.cat al blogger-, amb la intenció de dedicar-hi més temps i d'anar-lo actualitzant freqüentment!

Quan un es para a pensar en el món de la xarxa, queda garratibat de la forma tan vertiginosa en què les noves tecnologies han avançat i evolucionat en molt poc temps. Tot just fa set anys, el 2001, "arribava" a casa meva Internet. Era sorprenent! Centenars i centenars de planes amb informació de tot tipus, a les quals, amb una connexió telefònica i un aparell anomenat mòdem, s'hi podia accedir sense cap mena de problema (a excepció de la velocitat, és clar!).

Han passat els anys, tampoc gaires!, i arribem a l'any 2008, on ens trobem amb el que s'anomena el web 2.0, amb una gran quantitat de xarxes socials i eines de participació inimaginables fa cinc anys. Si vols estar al dia has de tenir Bloc, Twitter, Facebook, Flickr, Skype, YouTube... i tot un reguitzell de recursos que conformem aquesta comunitat virtual anomenada 2.0.

Cal, doncs, aprofita-ho! Cal ser-hi presents! Per això continuo, amb una nova empenta, el meu bloc personal. Hi aniré anotant idees i reflexions, sobretot en relació a l'actualitat política del nostre país, però també sobre altres qüestions menys transcendents.

Sigueu benvinguts!